Corea del Nord: una mirada a l’abisme

Imatge

Va ser Nietzsche qui va dir que si passes molt de temps mirant a l’abisme, l’abisme t’acabarà mirant a tu. Podríem dir que això és el que li ha passat a Corea del Nord. Des del final de la guerra de Corea al 1953 i la firma de l’Armistici que divideix la península coreana pel paral-lel 38, el règim de Pyongyang ha creat un sistema totalment hermètic, basat en el comunisme, el culte a la personalitat al gran líder i la filosofia Juche, filosofia creada pel gran pare de la pàtria, el difunt Kim Il- Sung, avi de l’actual líder, Kim Jong-Un.

Probablement qui més qui menys sap alguna cosa de Corea del Nord. Un país tancat en sí mateix, d’on és pràcticament impossible sortir-ne -més que sortir hauríem de dir escapar- i on la major part dels ingressos es destinen a l’exercit -uns dels més nombrosos del món- i gran part de la població pateix fam i desnutrició, a més de l’existència de camps de reeducació per part dels dissidents al règim.

Els partidaris de Corea del Nord del món occidental -n’hi ha, tot i que sembla difícil de creure- defensen que aquestes informacions no estan contrastades, que només es basen en el testimoni de suposades persones que descriuen la situació a l’interior del país. La informació que ens arriba d’allí és sempre en comptagotes.

Aquí us deixo un vídeo d’un matí a Pyongyang, la capital de Corea del Nord. Les imatges parlen per si soles i semblen extretes de la versió Orwelliana de 1984.

I bé, en aquest context, a Corea del Nord l’unic només li queda la por. Tant cap a la seva població com cap a l’exterior. A un sistema que s’enfonsa només li queda aferrar-se a la destrucció. Per això de tant en tant, els nordcoreans surten per amenaçar amb un atac nuclear.

Ignoro que hi ha de real en la possibilitat de que esclati una guerra. El que tinc molt clar es que a EEUU no li interessa un guerra contra Corea del Nord, ja que posats a fer la guerra els interessaria més fer caure l’Iran. Els sudcoreans tampoc tenen massa interés en els seus germans del nord. Si aquests caiguessin, els del Sud s’haurien de fer-se càrrec d’una població de 25 milions de coreans que porten patint misèria més de mig segle, fet que provocaria canvis socioeconòmics que Corea del Sud no podria soportar, i menys en la situació de crisis econòmica actual.

No sé si aguantarà molt el règim nordcoreà. Suposo que si, perquè a Occident només li provoca indiferència. La conclussió és que Corea del Nord porta massa temps mirant a l’abisme. Els seus dirigents poden atacar Occident en cas de desesperació, no es pot descartar. L’abisme té aquestes coses. Però a la vegada els mateixos dirigents han de mantenir fixada la vista en la seva població. Aquests també porten mirant molt de temps a l’abisme i arribarà un moment en que tampoc tindran res a perdre.

Ja ho sentirem a dir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s